Roser Martínez García

Pilar García Moreno, de ca el Moreno el Pallero
El meu afecte per a tantes dones que els ha tocat viure uns temps difícils perquè no s'han pogut desenvolupar íntegrament.

Pilar és, de totes les germanes de ma mare, l'única que encara viu. Per als nebots, representa el record d'un llinatge i d'una família gran. Ella és per a nosaltres el record de com eren les festes del Nadal, dels Reis, de la Pasqua, de les nostres comunions, de la matança del porc; el record viu d'una part de la nostra família... vivències importants d'infantesa i ho fa amb una narració tan real i amb tant d'interès que et transporta a l'època desitjada i ho pot fer gràcies al seu esperit infatigable i a la bona memòria que encara gaudeix. Pilar és una persona alegre, afectuosa, atenta, amable, disposta, autònoma, respectuosa, educada, generosa... d'un somriure dolç i d'uns braços acollidors. Pilar García Ferrandis va nàixer a Alaquàs el dia 12 de març de 1922 al carrer Mare de Déu de l'Olivar, cantó del carrer de Sant Jeroni, tot just on, posteriorment, seria la carnisseria del Llustrós. Més tard, la família es va canviar de vivenda al carrer del Doctor Barberà, on Pilar continua vivint. La seua mare, Rosario Ferrandis Folgado, era d'Aldaia i el seu pare, Francisco García Lino, d'Alaquàs. Tots dos nascuts l'any 1883. «Els meus iaios per part de pare eren Antonio García Martínez i María Lino, la Coloma, ella es va quedar vídua molt jove i per aquesta raó el meu pare va haver de començar a treballar als setze anys de peó d'obrer. Va construir la casa de la Puríssima. Una vegada acabada l'obra, va fer uns exercicis espirituals a la Leproseria de Fontilles, que governava el pare Ferrís de l'orde de Sant Vicent Ferrer, el qual estava molt interessat que mon pare es fera jesuïta, però ell li va contestar que, tot i ser religiós, el seu camí era un altre, ja

451

que tenia núvia i volia formar una família. El pare Ferrís li va proposar que es quedarà en l'orde de cuiner. Mon pare es va dedicar a alfarrassar camps de palla i de fruites per a la conserva de Torrent, sobretot d'albercocs. A casa teníem cavalls, carros i una trilladora, comprava bales de palla i les repartia als llauradors. Del gra que es desprenia de la palla, ell el garbellava i feia farina i les dones de casa fèiem pa, pastissos, coques per a consum propi... Mon pare era de pell bruna i com era tractant de palla en el poble, tots el coneixien com el Moreno el Pallero. A casa venia sovint l'advocat el senyor José María per traure els comptes de la conserva de Torrent, i mentre ell treia el llapis, mon pare de cap ho calculava més ràpid, tenia molta agilitat per als números. La meua mare va tin(...)