Desirée Torralba Mesas

Els plafons devocionals d'Alaquàs: la imatge de Sant Francesc de Paula
La imatge representada al plafó és, com a tal imatge individual, la manifestació explícita d'unes creences religioses i també pseudoreligioses instal·lades puntualment i circunstancialment en una societat [...]1.

INTRODUCCIÓ La devoció a sant Francesc de Paula és molt antiga ja que es pot marcar com a inici de la mateixa la data de la seua mort el 1507 data en què enguany es , compleixen cinc-cents anys. Com va ocórrer amb un gran nombre de personatges celestials, aquesta veneració vingué completada per la difusió de les representacions -tant pictòriques com escultòriques- gràcies a les quals els fidels assimilaven les seues personalitats, els trets distintius i els miracles més coneguts. La fundació de l'orde de Mínims de sant Francesc -que es remunta cap a 1435 quan al sant, que havia viscut sol, se l'uniren dos deixebles que volien viure com ell2- i l'erecció en el cas concret de València d'un convent a l'any 1536, contribuïren a la difusió de la vida i miracles al nostre territori, la qual cosa va originar una devoció i un fervor populars molt importants, arrelats a la implantació de la iconografia pròpia del sant. Mitjançant aquests trets que quedaven implícits en la memòria del poble, es transmetien uns valors que actuaren com a expressions de la mentalitat d'èpoques determinades de la nostra història.

1 GOMIS CORELL, Joan Carles - CISNEROS ÁLVAREZ, Pablo - TORRALBA MESAS, Desirée, Els plafons ceràmics devocionals de l'antiga baronia de Torres Torres [En premsa]. 2 PÉREZ MARTÍNEZ, Teresa, "La vida cotidiana en el convento de la Virgen del Olivar de Alaquás en el primer tercio del siglo XIX", Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, Col·lectiu "Quaderns d'Investigació d'Alaquàs", Alaquàs, 1983, p. 42.

173

El present article té com a finalitat exemplificar com aquests trets han quedat plasmats dintre d'una disciplina artística concreta com ara els plafons ceràmics devocionals. Concretament, s'utilitza la iconografia de sant Francesc de Paula als taulells d'Alaquàs per a demostrar les relacions d'aquest tipus d'obres i les persones que les envoltaven, els valors i els significats de la ubicació i la veneració juntament amb les relacions i els paral·lelismes que es mantenen amb altres expressions plàstiques com el gravat, la pintura, l'escultura o les obres literàries, ja que els textos antics actuaven com a incombustibles fonts d'inspiració de les imatges. Al mateix temps, i com l'anàlisi de la pintura ceràmica no pot quedar delimitat als aspectes més etnogràfics, aquestes obres serveixen per a definir els recursos artíst(...)