Josep Soriano Bessó

La inundació d'Alaquàs de 1957

14 d'Octubre de 1957 un dia memorable per als habitants dels pobles de , L 'Horta i de València ciutat: el dia de la riuada. Fou extraordinàriament abundant la pluja caiguda els dies d'abans. Al llarg del dissabte, dia 12, celebració de la Mare de Déu del Pilar, del diumenge, dia 13, i també al llarg del mateix dilluns, dia 14, a les comarques de Els Serrans, el Camp de Túria, L 'Horta i la Foia de Bunyol plogué com mai no havia plogut. Les aigües que arriben al riu Túria, i als barrancs que travessen els termes dels pobles de l'Horta, inundaren camps i pobles, i molts dels carrers de la ciutat de València. Totes estes inundacions són conegudes com la gran riuada del 57. A Alaquàs també entrà aigua, i provocà desastres i maldecaps com ara descriurem per boca dels que ho patiren. Abans de donar-los la paraula als protagonistes, faig una breu introducció. Al poble d'Alaquàs, des de temps immemorials, era freqüent que de quan en quan vinguera la rambleta, i que les aigües cobriren les vies del tren i s'escamparen pels terrenys que separaven Alaquàs d'Aldaia (camps d'oliveres, camp de futbol "vell" i camps de garroferes on actualment està el polisportiu , d'Aldaia) i, una volta superada la sèquia de Benàger, que ompliren els camps d'horta cara a Xirivella. Un cavalló de terra, de vora un metre d'alçada, al llarg del carrer de Sant Gaietà i Sant Josep, fitava els termes dels dos pobles i impedia que l'aigua de la rambleta invaira Alaquàs.

229

Esta volta, però, en octubre de 1957 la vinguda d'aigua fou extraordinàriament molt més abundant. Baixaren corrents d'aigua de les fortes pluges caigudes a la serra de Xiva, al Pla de Quart i als Carasols. I ens entrà aigua pel barranc de la Saleta, després de botar les vies del tren per l'estació. I també pel camí del Coscollar i pel camí vell de Turís (hui carrer Cuenca). Les aigües d'estos dos camins fondos que tenien una eixida natural pel camí vell de Torrent/Camí del Cementeri, buscant el barranc de Torrent, varen desbordar la senda que conduïa al cementeri i inundaren els camps de la partida de La Sequieta, a dreta i esquerra de la fillola. La trompada forta d'aigua ens arribà a migdia del dilluns14. Els carrers de les parts més baixes del poble s'ompliren d'aigua, anà pujant el nivell i en moltes de les cases no pogueren evitar que entrara l'aigua. Foren moments dramàtics, com molt vivament ens han descrit els seus protagonistes. Els donem ara la paraula, per a que ens ho conten de manera directa :

Pepe Martí Montalt. 18 anys (nascut en 1939) «El dissabte12 d'octubre, festa de la Mare de Déu del Pilar, i el diumenge,13, estava jo en Montcada, amb alguns joves més d'Alaqu(...)