Desirée Torralba Mesas

La ceràmica arquitectònica d'Alaquàs (II)
FINALS DEL SEGLE XIX - PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX

INTRODUCCIÓ L'article publicat en el núm. XXV de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs en l'any 2005 constituí un primer acostament cap a l'estudi d'una tipologia artística que, en la gran majoria dels casos, apareix en un segon pla quedant considerat com un art decoratiu menor, un art aplicat. L'estudi de la pintura aplicada a la ceràmica constitueix la base per a crear enllaços i vincles amb l'entorn plàstic que la produeix, tant pel que fa a les diferents fonts gràfiques que es poden utilitzar com a model, com als múltiples recursos tècnics usats. Si bé, aquests foren molt més variats en els segles divuit i dènou, no s'ha d'obviar el fet que, malgrat d'una certa estandarització en la producció de taulells de sèrie a principis del segle XX, aquests trets ajudaran a matisar les peculiaritats i diversitats dels centres productors contemporanis. És per aquest motiu que, amb la finalitat d'ampliar la informació sobre ceràmica que aporten aquests articles i amb la única intenció de mostrar al públic una sèrie de dades heterogènies, interessants i de diversa índole, es presenta a continuació una breu sinopsi sobre l'evolució de les fàbriques de taulellet valencianes durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX, cronologia aquesta que, en part, marca un període important dintre del concepte de patrimoni ceràmic d'Alaquàs.

93

Es dóna rellevància d'aquesta manera a la idiosincràsia cultural d'un poble, perquè únicament d'aquesta manera es pot entendre la significació de l'art en qualsevol de les seues expressions, com a culminació del temperament, la personalitat i les condicions pròpies d'un col·lectiu.

LES FÀBRIQUES DE TAULELLET VALENCIANES DEL SEGLE XIX La taulelleria valenciana durant el segle XIX constitueix el focus de producció més important del país en aquell moment, despuntant València, Manises i Onda com els eixos principals de fabricació. Al voltant d'ells es desenvoluparen importants nuclis com l'Alcora, Castelló o Quart de Poblet que, si bé presentaven matisos específics, configuraren una unitat tècnica i estilística que marcaren diferències notables pel que fa a altres zones1.

CASTELLÓ En la ciutat de Castelló es té notícia de la fabricació de ceràmica fina ja en 1815, en la l'anomenada fàbrica San Fernando de Pascual Querol, però no serà fins a 1820 quan es funda la primera fàbrica de taulells coneguda com La Primitiva. Després d'aquest apogeu inicial, no és fins a les darreres dècades del segle quan apareixen nous centres fabrils com La (...)