Juanvi Mena Fort

María Fort, tota una institutriu
L'embaràs de Maruja va transcórrer normal i plàcid, dins del que era habitual en aquella època, fosca i cruel, en el periode més cru de la dictadura. Sense cap problema major, Maruja va arribar a la nit de sant Joan, en sentir les contraccions. El seu home, Vicent, va encendre un gran ciri, i això que no era gens beato, i el plantà sobre un cendrer de plata, que havia portat de París, quan estigué un any perfeccionant el seu ofici de barber. En aquells anys, l'habitual era tindre els fills a casa, al dormitori del matrimoni. Res d'anar a l'hospital a parir, ni hòsties a la vinagreta. La nit de sant Joan donà pas al dia de sant Joan, el Baptista. Llarga, massa llarga, se li feu la matinada a Maruja. A més de sa mare, que no era altra que la tia Modesta, la perruquera de la vila, i Vicent, el pare de la criatura, a la casa del carrer sant Isidre, on es posaren a viure, a tir de pedra del Castell d'Alaquàs, va acostar-se una joveneta rossa i primeta, companya de Maruja al taller dels parxissos, i una tercera dona, donya Catalina, que feia les tasques de comadrona. Massa llarga se li feu la matinada a Maruja, perquè, a més de suportar anormals contracions i una espectacular trencadura d'aigües, el part no progresava. La criatura ja aguaitava pel túnel de la mare. Però el part no avançava. Ni avançava, per a eixir completament, ni es retirava, per a respirar amb més tranquil·litat i disposar d'un renovat impuls i acabar de nàixer. La criatura es quedà atascada. Els danys cerebrals estaven garantits. El patiment del fetus havia fet mossa en el seu sistema, el nerviós i el motriu. A l'alba, després d'una titànica lluita entre tots, i de manera especial de Maruja, el xiquet naixia al món. El seu pare, Vicent, el recollia amb els seus braços. El xiquet no plorava. El més sepulcral dels silencis va invadir el dormitori. Però Vicent va reaccionar a temps i capgirà a la criatura, l'agafà dels turmells i li donà dos palmades al cul. En rebre aquelles primeres sacsades, el xiquet ja parit va soltar el plor vital.

379

Nom de la mare: María Fort Martínez, 27 anys. Ofici: fins aquest dia, costurera ocasional. Ofici, d'ara en avant: institutriu del seu fill. Nom del pare: Vicent Mena Martínez, 35 anys. Ofici: barber. Nom del fill: Juanvi. Data del naixement: 24 de juny de 1962, dia de sant Joan Baptista. Diagnòstic: PC. El full que signava el document, amb aquestes dues maleïdes lletres, PC, passava de les mans de Maruja a les de Vicent, els pares de la criatura, que ja començava a desfilar per la consulta dels metges. -- PC, què vol dir PC? De moment, la dictadura de Franco no hi havia legalitzat el Partit Comunista. I a les cases, ni somiaven de tindre un computador personal. -- Paràlisi cer(...)