Rafael Roca Ricart Universitat de València

La riuada del 29 d'octubre de 2024 Crònica íntima
BARRANCADES VALENCIANES Entre el garbull de notícies que recullen les principals cròniques, dietaris i llibres de memòries de les èpoques medieval i moderna, ocupen una posició destacada les anotacions referents a fenòmens naturals i meteorològics extrems, com ara terratrèmols, epidèmies, pluges torrencials, pedregades i nevades extraordinàries. Cada vegada que, en l'antiguitat, es produïa una d'aquestes calamitats algunes de les persones que les patien o contemplaven sentien la necessitat de relatar-les per escrit. I per dos motius, probablement: d'una banda, com a catarsi, com a exercici d'exteriorització i, alliberament de les emocions que els devia haver provocat aquella situació traumàtica; i d'una altra, per tal de deixar-ne memòria «per a l'esdevenidor», és a dir, perquè les generacions futures en pogueren extraure un aprenentatge: la corresponent lliçó. Així les coses, la constatació d'esdeveniments insòlits o inusuals que sovint comportaven la pèrdua de nombroses vides humanes i de múltiples béns materials ­per als quals l'avior no solia trobar una explicació raonable, més enllà de considerar-los una manifestació de «la ira divina»­ devia provocar, entre els nostres avantpassats, un fort impacte emotiu i un desassossec que deambularia entre la fascinació i la por; que generaria un sentiment de vulnerabilitat i terror més o menys generalitzat. I, en aquest context, escriure ­és a dir, reflexionar­ al voltant d'aquest tipus de successos era i continua sent una manera de preparar-se anímicament per a afrontar-los de la millor de les formes possibles.

33

En conseqüència, sabem que, desgraciadament, les barrancades i inundacions formen part de la idiosincràsia del territori valencià. Però, també, que els segles no han passat debades; i que mai com fins ara no havíem comptat amb tanta tecnologia predictiva: tants especialistes, observatoris, dades meteorològiques i mitjans tècnics que, si no evitar, podien haver mitigat la tragèdia que el passat 29 d'octubre va patir una part importantíssima de la població, entre la qual se situen els habitants de l'Horta Sud i Alaquàs. I és per això que resulta aterridor pensar en la possibilitat que els avisos dels experts en meteorologia i d'altres senyals d'alarma varen ser ignorats o menystinguts per uns gestors incapaços d'aparcar els seus interessos personals i polítics. A la fi, però, cal confiar que l'abast de la negligència que, segons apunten alguns indicis, es produí aquell dia, serà determinada pel pas del temps i la justícia. I és així que, de moment, l'ún(...)